somKers | Lliures o Vassalls? El dilema digital
21499
post-template-default,single,single-post,postid-21499,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,select-theme-ver-2.3,wpb-js-composer js-comp-ver-4.5.3,vc_responsive

Les 10 idees essencials del llibre “Lliures o Vassalls? El dilema digital”

La tecnologia i la digitalització tenen més protagonisme del que imaginem. No sempre ha estat així. Ara ens trobem en un punt d’inflexió històric que afecta a tots els àmbits de les nostres vides. Amb amenaces reals (inseguretat, pèrdua de privadesa, monopolis digitals, capitalisme agressiu, educació i sistema energètics obsolets,.). Si ens deixem portar per la inèrcia, serà irreversible i acabarem sent vassalls.
Però també hi ha enormes oportunitats gràcies a la tecnologia. Cal empoderarse, per prendre decisions conscients i poder aprofitar la part positiva que promet el món digital, atenuant els riscos i construir el món que volem. Sent més lliures.

1. La tecnologia modifica profundament el capitalisme, fent-ho més agressiu. Cal apostar per la tecnologia aliant-se amb les persones, ajudant-nos a passar de la propietat a la col·laboració i del «jo al nosaltres». Iniciant una nova etapa, més ètica i sostenible. On el PIB no sigui l’indicador important de salut d’una economia, ni els beneficis econòmics l’únic indicador d’èxit d’una empresa.

2. El que ens fa humans és la nostra capacitat de col·laborar i una intel·ligència que té en compte el context, i per tant que és «capaç de trencar les normes». La tecnologia permet que les persones puguin dedicar-se a tasques en les quals aporten més valor. La tecnologia al servei de les persones i no a l’inrevés.

3. La ubiqüitat de la informàtica en les nostres vides ens fa molt més vulnerables que mai. La millor manera de protegir-se és mitjançant el coneixement, i adoptar noves rutines digitals que contemplin la seguretat com a valor imprescindible.

4. La relació entre la privadesa i la democràcia és indiscutible, així que el perill atempta també contra el futur de la societat en el seu conjunt.

5. Les energies renovables tenen un gran potencial democratizador i podrien permetre la generació descentralitzada d’energia. La gestió de residus, la reducció del consum i la reutilització d’artefactes, seran els àmbits essencials que garantiran la nostra sostenibilitat com a espècie.

6. La col·laboració està present des de l’inici de la vida humana en comunitat. Amb tot, en els últims anys Internet ha facilitat l’extensió de la col·laboració en tots els àmbits: compartir coneixement, evolucionar el codi obert fins a consumir de forma col·laborativa.


7. La incorporació de més dones en l’elaboració de la tecnologia serà beneficiós per a tots. Aquesta incorporació es realitzarà des dels interessos de les pròpies noies.

8. L’educació ha de canviar amb urgència per preparar persones que puguin sobreviure en un món incert i canviant. L’aprenentatge basat en les capacitats, la creativitat i la resolució de problemes. L’aprenentatge de la programació s’incorporarà de forma essencial en els currículums acadèmics dels nois i noies.

9. L’evolució de simple usuari a maker, ens permetria obrir la caixa negra, i així conèixer per dins la tecnologia i poder prendre decisions amb sentit des de la figura dels usuaris. Això significa un ús intel·ligent de la tecnologia, la col·laboració o la sostenibilitat.

10. El moviment maker està democratitzant el concepte de fabricació, que ja no requereix grans instal·lacions, es fa més distribuïda i pot arribar a nivell individual o en mini-fàbriques més properes al client.

El nou paradigma digital és un potencial facilitador d’un món més just i distribuït. Però cal esforçar-se i nedar contracorrent. El canvi no vindrà per mobilitzar la majoria si no perquè persones estratègiques facin créixer la resta.

És l’hora de qüestionar l’ordre establert de les coses. Vols ser lliure o vassall?

És, doncs, l’hora de prendre partit i actuar.

 


 

“Lliures o vassalls. El dilema digital” és un llibre escrit per Albert Garcia Pujadas i Aina Fernàndez i Aragonès, i publicat per l’editorial El Viejo Topo, l’any 2017. Es pot trobar publicat en català i en castellà.


No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.